dimarts, 17 d’abril del 2012


La bona pràctica de la meva aula és...

La incorporació del RACÓ D’EXPERIMENTACIÓ FIXE.


Una de les bones practiques de la meva aula és la confiança que dóna la meva tutora als infants al Racó d’Experimentació. Fa dues setmanes que ha incorporat un RACÓ D’EXPERIMENTACIÓ FIXE A L’AULA; aquest consisteix en una taula i un seguit de materials a explorar que van canviant setmanalment; primer es va començar amb materials heurístics i ara hi ha arena.
És un espai on els infants hi van lliurement i experimenten amb el materials que s’hi troben; omplen, buiden, mesclen, agrupen, toquen, imaginen... els infants hi poden anar sempre que juguin per racons i facin joc lliure, com per exemple; al matí quan arriben o després de berenar.
Perquè un racó d’aquestes característiques funcioni bé dins l’aula, cal que hi hagi unes normes molt clares sobre l’ús d’aquest espai, i cal repetir-les constantment als infants perquè les interioritzin. Aquestes són:

-          No hi poden anar més de tres infants junts; l’espai és reduït i 3 és el nombre d’infants que permet que tots tinguin espai suficient per experimentar sense fer-se nosa.

-          El material que hi ha no es pot treure del racó; s’ha d’utilitzar única i exclusivament a aquell espai.

-          És un espai per fer feina tranquils i per compartir amb els altres companys de joc; aquest és un altre motiu pel qual només hi poden anar tres infants. És un racó de concentració i manipulació i per tant, ha de permetre fer feina tranquils i còmodes.

El que més destaco d’aquest espai és l’actitud que té la meva mestra davant d’aquest. No tothom està disposat a P2 a tenir una taula d’experimentació a l’aula de manera fixe, ja que això comporta més feina per a la tutora: recordar varies vegades al dia les normés d’ús (sobretot les primeres setmanes), vigilar que tot rutlli bé i que les normes es compleixin, escollir els materials adequats i recollir i netejar-ho diàriament. Però si estàs disposat a fer tot això i creus amb els infants, un racó d’experimentació pot funcionar molt bé, i de fet, hi funciona.

Per això, la primera setmana que vam tenir aquest espai a l’aula, vam començar amb els materials heurístics perquè els infants comencessin a aprendre les normes del racó i a veure el seu funcionament.  

Quan a l’actitud dels infants en aquest espai, puc dir que en general, és un grup bastant actiu. La majoria responen molt bé a les activitats d’aquest tipus i s’hi entretenen bastant. Tot i això, sempre hi ha infants que no hi van, tot i que la mestra els animi a fer-ho. Per tant,  hi ha infants que hi van diàriament (majoria) i d’altres que no (minoria). De fet, fins i tot hi ha torns per anar-hi i fan cua, perquè quasi tots i volen anar.

L’objectiu principal és que els infants gaudeixin experimentant i explorant les possibilitats de cada material. Així, també aprenen a: resoldre conflictes, saber esperar el torn, trobar solucions, respectar-se els uns als altres, aceptar les frustracions…

I perquè a vegades posant imatges, les paraules s’entenen més,
aquí teniu unes quantes fotografíes:

dimarts, 10 d’abril del 2012


DAFO de la meva aula de pràctiques


Juntament amb la meva companya de pràctiques, vam elaborar una graella que ens permetés veure les fortaleses i les debilitats dels materials de les nostres aules i aquestes són les fortaleses en que compta la meva aula de pràctiques:
  

MATERIALS DIVERSIFICATS I POLIVALENTS

Tipologia del material
naturals (pinyes, copinyes, pedres, pals,...),
relacionats amb alimentació (fruita, fruits secs amb closca, iogurts, farines....)

reciclats
de llenya
heurístic: cadenes, cordons, picarols, tubs

de lògica: botons, triquets

material fungible (paper, pintures,...),

modelatge: plastil·lina, fang

Propietats del material
Durs
Tous
Sòlids
Rugosos
Llisos
Suaus
Aspres
Freds
Possibilitats del material
Agrupar
Mesclar
Seriacions
Crear
Picar
Rodar
Tapar
Buidar
Omplir
Encaixar
Separar
Ordenar
Combinar
Aparellar
Jocs que possibiliten els materials
Heurístic
Experimentació
Arts plàstiques
Joc simbòlic
Materials que permeten la motricitat fina ( plastilina, gomets…)
Material itinerant
Materials de reciclatge

Val a dir que vam escollir fer un DAFO sobre els materials ja que el nostre projecte de millora està encaminat cap a l’elaboració d’un catàleg d’espais i materials i per tant, aquest  ens pot servir per a tenir una visió més àmplia i més acurada dels materials que hi ha a l’escola. 

dimarts, 3 d’abril del 2012

DAFO E.I. ES MUSSOL


QUÈ ÉS UN DAFO I PER A QUÈ SERVEIX?

                 
ÉS: eina per fer l’anàlisi d’un centre educatiu (o de qualsevol situació) que es fonamenta en la identificació, d’una banda, de les debilitats (D) i les fortaleses (F) que posseeix i, de l’altra, de les amenaces (A) i les oportunitats (O) que pot plantejar l’entorn.
Té com a objectiu ajudar en la tria de les estratègies i les tasques més adequades per elaborar un pla de millora.

Variables de l’anàlisi DAFO:

Debilitat o punt feble (D): Factor intern d’un centre educatiu que pot limitar-ne la bona marxa i la capacitat d’actuar o d’aconseguir millorar els resultats.
Respon a preguntes com: Què s’hauria de millorar del centre? ...

Amenaça (A): Factor de l’entorn que pot afectar la bona marxa d’un centre educatiu i la capacitat d’actuar o d’aconseguir millorar els resultats.
Respon a preguntes com: Què hi ha a l’entorn del centre que pot afectar la bona marxa de l’escola, incrementar els riscos o reduir-ne l’èxit? ..

Fortalesa o punt fort (F): Factor intern d’un centre educatiu que pot facilitar l’obtenció de bons resultats o esdevenir un avantatge.
Respon a preguntes com: Què es valora del centre? De què estem satisfets del centre?...

Oportunitat (O): Factor de l’entorn que pot representar per a un centre educatiu un avantatge o una possibilitat perquè millori el seu funcionament, els seus resultats o els seus serveis.
Respon a preguntes com: Què hi ha a l’entorn del centre que pot facilitar l’obtenció de bons resultats o esdevenir un avantatge?


Aquest és el DAFO de Centre que hem elaborat na Mercè Rodríguez: 

FORTALESES
OPORTUNITATS
- Resultats d’aprenentatge assolits
- Grau de motivació.
- Grau d’autonomia assolida.
- Anàlisi i valoració de la metodologia emprada.
- Diversificació d’activitats segons les necessitats.
- Comprensió oral.
- Cobrir necessitats (cognitives, físiques, higièniques i emocionals).
- Potenciació del raonament
- Sensibilització INCLUSIVA
- Gestió de les emocions a l’aula.
- Expressió de vivències, sentiments i opinions.
- Traspàs eficient de la informació (mestra - família)
- Relació entre les persones del centre.
- Implicació de les persones en nous projectes.
- Equips CICLE i EAP (seguiment de l’alumnat, tractament transversal dels aprenentatges).
- Participació en l’elaboració de projectes i plans de centre.
- Impuls de projectes de millora o innovacions.
- Potenciació del treball en equip del professorat.
- Seqüenciació dels continguts i procediments seleccionats per assolir els objectius curriculars.
- Elaboració d’adaptacions curriculars.
- Jornades, MRPM, Conferències, Cursos... per millorar les Pràctiques educatives / didàctiques.
- Activitats (dirigides, lliures...)
- Horaris (conciliació familiar, laboral...)
- Tutoria individualitzada: orientació.
- Tutoria de grup: informació, intercanvi de punts de vista, presa de decisions.
- Organització de l’alumnat treball en petit grup, grups cooperatius...
- EAP
- CEP
- APIMA
- TALLERS DE FAMÍLIES
- Conselleria
-  Ajuntament

dilluns, 2 d’abril del 2012


BONES PRÀCTIQUES 0-3

EXPERIÈNCIES I PROPOSTES 0-3 ANYS

Fem un collage :

He escollit aquesta pàgina perquè fa poc a la meva classe també vam fer un collage i he volgut comparar una mica el que vam fer nosaltres amb el que van fer a aquesta escola. Però un cop l’he llegida he descobert que lo màgic d’aquesta activitat no és fer el mural, sinó tota la feina anterior: recollir flors, mirar el seu color, secar pètals, olorar-les,  observar les seves formes, tocar les diferents textures, premsar-les, etc. A través d’aquesta exploració de les flors, estic segura que els infants han aprés moltíssim i no només sobre les flors, sinó que també han treballat els sentits ( olor, tacte i vista ) , han experimentat, han compartit... i a més han involucrat a les famílies.
Així, doncs, el collage és la culminació d’aquest projecte, tot i que per a mi no el més important.

 “ Aquestes activitats són sorprenents : els nens i nenes participen amb els cincs sentits i amb moltíssim entusiasme.

Poder anar a beure aigua: 

Genial! Com els infants ens poden donar tantes i tantes pistes! Cal que els observem i que els tinguem més en compte per a millorar la nostra pràctica diària. Quantes coses no funcionen a l’aula i no ho veiem?
A les aules de dos anys, sentim a dir constantment que una de les fites que volem aconseguir és FOMENTAR L’AUTONOMIA DELS INFANTS I SATISFER TOTES LES SEVES NECESSITATS BÀSIQUES. Però molts cops es cau en l’error d’evitar que els infants facin segons quines actuacions, aquest n’és un exemple: abocar-se l’aigua. Tenim por a que rompin els gots o a que els caiguin gotes d’aigua al terra. Tot és qüestió de saber com presentar-ho i de donar-lis més responsabilitats als infants, responsabilitats que de ben segur que els ajudaran a créixer i a ser més autònoms.
Aquesta és una de les coses que m’apunto al meu cervell per a quan sigui la tutora d’una aula; jo també vull oferir als meus infants aquest espai de beure l’aigua.

“ Jo agafava els tassons, jo abocava l’aigua i l’única funció dels infants era agafar el tassó i beure. ”

Mòbils i murals amb materials a l’abast:

En aquesta pàgina podem veure una de les infinites possibilitats que ens ofereixen els materials naturals. I es que amb qualsevol cosa podem fer obres d’art maravelloses, només cal saber-les aprofitar, tenir una mica d’imaginació i posar-se mans a l’obra.
Hi veiem un seguit de mòbils i murals realitzats per als infants i les seves famílies, la qual cosa comporta; la decisió de que fer i com fer-ho, l’elecció dels materials i l’elaboració conjunta. I això suposa una feina molt enriquidora per part dels pares i dels infants ja que és un temps que comparteixen junts. A més, de l’orgull que tenen llavors els infants a l’hora de mostrar les seves obres als demés.
A l’escola, hem d’aprofitar els recursos naturals per a poder decorar els espais o, fins i tot, per a crear jocs, ja que ofereixen moltes possibilitats
.
“ Idees elaborades a partir de diversos materials que es poden trobar ben a l’abast.”

UN DIA QUALSEVOL A L’AULA DELS cavallets de la mar

L Arribades
L’horari de l’escola és de 8 a 15h; l’acollida dels infants comença a les 8 del matí a la sala de psicomotricitat i cap a les 8.30h cada tutora s’enduu els infants a les aules corresponents. Fins les  9:30h les famílies poden seguir realitzant les seves entrades.

L Joc lliure per racons
En arribar a l’aula, els infants es posen a jugar per els diferents racons que hi ha distribuïts per aquesta. Així tenen l’oportunitat de jugar a la cuineta, fullejar un conte, jugar amb les pepes o bé experimentar amb els materials d’heurística.
Mentres van arribant la resta d’infants amb les seves famílies.

L Bon dia!
A les 9.30h, ens asseiem tots a la rotllana del Bon dia.  És un moment importantíssim perquè ajuda als infants a centrar-se. Els ajuda a ubicar-se físicament en un moment, en un espai. La cançó del bon dia marca l´inici de la jornada i el moment en que entren en joc les normes de la classe. A més, també mirem quin dia és, qui ha vingut i qui no, s’explica que es farà al llarg del dia i es dóna pas a que els infants expliquin alguna anècdota que volen compartir amb la resta de companys. També és un moment de conversa dirigida que els ajuda a seguir endavant amb les pautes de comunicació, en la convenció dels torns de paraula, en l´escolta d´un mateix i cap als demés...  i en l’autoregulació.

L Pipí
Tots els fillets i filletes que vulguin, van a fer pipí per, després, iniciar l’activitat del dia. És un moment rutinari on es potencia l’autonomia dels infants; ho fan tot tots sols. A més, també aprenen altres valors com l’ajuda entre companys o respectar el torn d’espera.

L Activitat del dia
Les activitats varien segons el dia, i poden ser:

 PSICOMOTRICITAT: Es fa a l’aula de Psicomotricitat que prèviament han preparat les tutores. Intenten que hi hagi diferents espais dins la mateixa sala, i combinant materials durs i tous; organitzen circuits, zones per a saltar, zones per grimpar, zones per amagar-se, zones d’equilibri, etc.
Per a fer aquesta activitat compten amb una mestra de suport.

-     EXPERIMENTACIÓ: La mestra disposa l’espai per a poder a dur a terme aquesta activitat ( damunt les taules i asseguts amb les cadires). Llavors reparteix el material amb el qual han d’experimentar ( farina, llimones, parpola...), aquest va canviant de setmana en setmana. A més, també es reparteixen potets, culleres, recipients de totes les mides... perquè els infants puguin experimentar-hi. Cada infant va al seu ritme i mentre n’hi ha que es cansen ràpidament, d’altres hi farien mig matí. Així com van acabant, la mestra els ben espolsa i neteja i ells sols es van a rentar les mans a la pica del bany. Després es disposen a jugar per els racons d’aula, esperant a que tots acabin de fer l’activitat.

-     TALLERS: Els tallers consisteixen en fer alguna feineta per a treballar la motricitat fina: pintar amb el cavallet, aferrar gomets, pintar amb els dits, pintar amb xocs banyats, fer un collage d’espícies... Normalment s’aprofita el dia de fer tallers per a fer alguna activitat relacionada amb el temps o l’època, per exemple: pintar un dibuix de la primavera.

L L’hora de menjar fruita
Per a menjar fruita, els infants que ho volen primer van a fer pipí i es renten les mans.
Tots s’asseuen a taula, mentre la mestra reparteix els pitets i els ajuda a posar-se’ls. Llavors beuen una mica d’aigua, cadascú amb el seu got. Cada dia hi ha dos encarregats que reparteixen la fruita, menys els divendres que es comparteix la fruita i l’encarregada és la mestra.
A vegades, abans de començar a menjar canten la cançó de NYAM NYAM, BON PROFIT!
Així com van acabant, van a rentar-se les mans i la cara i es preparen per anar al pati.

L Pati
És un moment de joc lliure on la mestra es converteix en la figura de referència i seguretat.

L Sortides
De les 13h a les 13:30h les famílies van a cercar als infants a les aules o al pati (depenent del dia) i a partir de les 13.30h fins les 15h  tots els infants de totes les edats es reuneixen a una mateixa aula, mentre van arribant famílies. En aquest moment, s’estableix un intercanvi d’informació entre la tutora i les famílies.

   1.Què fan els infants en un dia típic?
Aquesta pregunta ja ha quedat contestada amb l’explicació d’abans.

   2. Qui decideix com s´ha d´ensenyar i avaluar?
Les tutores de cada aula són les que decideixen com s’ha d’enyar i com s’ha d’avaluar. Ara bé, totes han d’anar a una i per això a travès dels claustres s’en parla i es decideix com s’avaluarà i com s’ensenyarà per tal de tenir una coherència entre totes. Així, tot i que després cadascuna tengui estratègies diferents, totes segueixen un mateix camí.

   3. Quines estructures, pràctiques o comportaments (meus o de l'escola) els ajuden?
El projecte de Es Mussol, es basa en els següents PILARS BÀSICS:
- Infants feliços
- Pares i mares com a figures importantíssimes en l’educació dels seus fills
- El valor dels moments quotidians
- Respecte de les necessitats i el moment evolutiu dels infants
Per tant, totes les pràctiques i comportaments van destinats a poder aconseguir aquests pilars bàsics.

   4. Com estan organitzades les aules, les runites, els espais, els horaris...? Qui les organitza?
L’aula de P2 on jo estic està organitzada per racons. Així hi podem trobar; el racó de la cuineta, el racó d’experimentació ( amb materials canviants), el racó de biblioteca, el racó de pepes, el racó de la nit i el racó de les disfresses. A més,  trobem diferents espais com la rotllana on hi fem el moment del Bon dia,  els banys, la zona de la pica i el canviador de bolquers, les taules per a fer activitats i per a menjar fruita, els penjadors,etc.
L’organització de la classe depén de la tutora; ella és qui decideix quins espais i quins racons posar a l’aula i com distribuir-los.
Quan als horaris i les rutines, val a dir que la tutora té molt en compte els diferents ritmes dels infants i s’adapta a aquests. A una aula de P2, les rutines hi són presents cada dia: a l’hora d’anar al bany, rentar mans, menjar ftuita…
Qui decideix per on començar i quan acabar?
Es decideix entre tot l’equip docent, tot i que després hi pot haver variacions depenent de la tutora i de les necessitats del grup.
Quan  sorgeix un problema o un entrebanc dins la jornada, com es soluciona?
 De moment, des de que jo faig pràctiques no hi ha hagut cap problema a l’escola, i per tant, no sé com es soluciona. Ara bé, coneguent a les mestres, imagino que es soluciona parlant, escoltant i respectant. Sobretot tenint en compte les diverses opinions de l’equip docent.
Si el problema és a nivell d’aula i entre infants, la tutora intenta sobretot que el aquests entenguin el perquè de les coses i fent-los raonar.

   5. Com interactuen els infants? Col·laboren i treballen junts? Com s'ajuden a aprendre?
Els infants constantment estan interacutant entre ells; jugant. A travès del joc i de les rutines diàries s’ajuden mutuament i col·laboren entre ells. Per exemple; a l’hora d’anar al bany ( es donen el tros de paper, s’estiren la cadena entre ells). Entre tots aprenen i construeixen el coneixement de manera vivencial. A més també s’expliquen fets, s’abraçen, es besen, etc.

   6. Com interactuen amb el mestre/a?
Els infants interactuen molt amb la mestra i ho fan a partir de diferents canals: a través de la mirada, de la paraula, de l’afectivitat ( abraçades, besades...), de les explicacions, de les activitats, dels gestos,... constantment estan interactuant entre ells i això potencia la seva relació.

   7. Com s’interectua amb les famílies?
El contacte i la interacció amb les famílies és constant i a diari, quan vénen a deixar els fillets/es i quan els vénen a recollir es sol fer un comentari de com ha anat el dia, com ha dormit, si han berenat bé o no...
Cada aula compta amb una pissarra vileda i una cartellera. A la pissarra es fa una breu explicació del que s'ha portat a terme durant el matí, alguna anècdota que la tutora pugui explicar... A la cartellera hi trobem informacions vàries com per exemple el full on s'anoten les necessitats bàsiques (son, menjar, higièniques...), les incidències, el menú de menjador, algunes notícies interessants... aquestes depenen de cada tutora.
També els pares o familiars poden anar a fer alguna activitat a l'aula del seu fill/a, ja que és un centre que obra les portes a les famílies.

8. L’escola té previst un pla d’acollida als infants? Com és aquest pla? Existeix un pla d’acollida pels mestres?
La veritat és que un dels inconvenients de realitzar les pràctiques al segon trimestre és que ens saltam el període d’adaptació. Aquest, és un moment molt important i del qual en sabem molta teoria, però poca pràctica.
A la meva classe no s’ha donat l’ocasió de l’arribada d’un nou infant i per tant, no sé com és el pla d’acollida que tenen.  Igualment passa amb el pla d’acollida pels mestres.