PRIMERES IMPRESSIONS
A LA MOTXILLA
OBJECTIUS
|
1. Fer
emergir creences i contrastar-les
2. Fer-se
conscient dels diferents rols d’un mestre i la necessitat de formar-se en
tots ells.
|
CONTINGUTS
|
1. El
paper del professorat
2. La reflexió sobre la pràctica i la
millora professional.
|
AGRUPAMENT
|
Individual
|
LLIURAMENT
|
23 de febrer al BLOG
|
QUIN TIPUS DE MESTRE VULL SER?
ABANS
D’ANAR AL CENTRE
- A partir d’una
pluja d’idees, recull els trets que identifiquen un mestre ideal per a tu.
Els trets que identifiquen el meu mestre/a ideal, es divideixen en
quatre grans blocs: amb els infants, amb les famílies, amb els companys/es de
treball i amb ell/a mateixa.
AMB ELS
INFANTS :
-
Escoltar amb els cinc sentits a tots i cadascun dels
sentits als infants i confiar amb les
seves possibilitats.
-
Satisfer i respectar totes les seves necessitats i adaptar el dia a dia a aquestes.
-
Proporcionar-lis
seguretat i afectivitat.
-
Saber
posar límits i normes, per tal de
guiar als infants i ajudar-los en el seu procés de creixement.
AMB LES FAMÍLIES:
-
Tractar, escoltar, guiar, respectar i
ajudar a les famílies.
-
Ser
transparent i obert/a amb la tasca
educativa.
AMB ELS
COMPANYS/ES DE TREBALL:
-
Possibilitar
un bon clima de treball amb la resta
de l’equip docent per a garantir un treball d’equip eficaç.
-
Ajudar i compartir a tots els membres de l’equip per tal
que tots se’n beneficiïn.
-
Treball en equip i col·laboratiu.
-
Resoldre els problemes o desacords tot parlant-ne.
-
Tenir un objectiu comú: infants.
AMB ELL/A
MATEIXA:
-
Adaptar-se als canvis i trobar
solucions a les diverses situacions que es poden presentar.
-
Estar
amb contínua formació pedagògica i
que aquesta s’apliqui al dia a dia.
-
Ser
innovadora, creativa i somiadora.
-
Ser
crítica i reflexiva per tal de
trobar els punts dèbils i forts de cada situació.
- És diferent el
perfil d’un mestre de l’etapa 0-3 que d’un de l’etapa 3-6? En què és
diferent? En què és semblant? Identifica els trets característics de cada
un d’ells, en cas que sigui diferent.
Un mestre/a ha de ser capaç d’adaptar-se a tots
els diferents grups d’infants i ha de vetllar per cobrir les seves necessitats.
Per tant, cada grup d’infants comporta un
perfil diferent de mestre/a; de manera que no és el mateix treballar amb un grup de
nadons, que amb fillets/es de dos o cinc anys. Així, per a
mi, el perfil no varia només segons el cicle al qual es trobi, sinó que és
l’edat dels infants la que el determinarà.
Primer cicle (0-3)
|
Segon cicle (3-6)
|
-
Molt de treball a partir de les rutines
-
Aconseguir la màxima autonomia
dels infants
-
Es cobreixen les necessitats
bàsiques: menjar, dormir, higiene
-
Activitats
senzilles i curtes.
-
Etc.
|
-
Es segueixen treballant les rutines, però de manera menys marcada.
-
Es segueix cercant l’autonomia,
però de cada vegada amb major grau i amb majors responsabilitats
-
Les activitats
són més complexes i van més lligades al Currículum.
-
Etc.
|
Això només és una
petita pinzellada del que podem trobar als dos cicles ( tenint en compte que
dins cada cicle hi ha una gran diferencia entre els tres anys de diferència
que trobem).
CADA MESTRE/A EL QUE
S’ADAPTARÀ I GUIARÀ EL SEU ESTIL DOCENT DEPENENT DE L’EDAT DEL GRUP-CLASSE,
SEMPRE COBRINT LES NECESSITATS I RESPECTANT POSSIBILITATS
DELS INFANTS.
|
DESPRÉS DELS PRIMERS DIES AL CENTRE,
REFLEXIONA:
1.
Quin tipus de mestre hi ha dins l’aula on estic? Semblances i
diferències entre el perfil de mestre ideal que vares definir.
Per sort, la meva tutora reuneix moltes
de les qualitats que he descrit anteriorment i això vol dir que pot ser un gran
model per a jo i que puc aprendre molt d’ella.
Tot i que és una mica prest per a ver
valoracions, pel que he observat fins ara puc dir que:
M Amb els infants: és amorosa, escolta les seves
inquietuds, satisfà les seves necessitats, respecta les seves emocions, deixa
camí cap a l’autonomia, té temps per al joc i les bromes, posa els límits i
normes necessaris, els proporciona afecte i seguretat, etc.
M Amb les famílies: és oberta, transparent, propera, els ofereix ajuda o recolzament
quan ho necessiten, etc.
M Amb els
companys/es de treball:
molt amorosa, aporta idees i solucions, comparteix els coneixements i ajuda als
que ho necessiten, crea un bon clima i una bona relació amb els demés, etc.
M Amb ella
mateixa: és segura de si mateixa, té les idees
molt clares, molta experiència que es nota amb el dia a dia, etc.
2.
Quin tipus de mestre vols ser?
Naturalment,
m’agradaria tenir totes les característiques que anteriorment he descrit al mestre ideal. Tot i que
sigui molt fàcil escriurer-les, crec que és força difícil reunir-les totes i a
més si tenim en compte que segurament me
n’he deixat alguna sense posar. Així que a poc a poc i amb ganes i il·lusió,
esper poder recollir el màxim de les característiques que abans he anomenat i
per tant, ser una bona mestra.
3.
Ha evolucionat aquest concepte des del primer curs dels estudis
de mestre? Com?
Al llarg dels tres
anys de grau, hem vist de moltes maneres diferents com ha de ser la figura del
mestre. Mitjançant llibres, articles, vídeos, xerrades, activitats, i ara;
pràctiques. Evidentment, la meva concepció ha canviat moltíssim, ja que he
aprés molts aspectes que desconeixia al començar. Ara, però ja no puc recordar
quin concepte tenia al principi suposo que ja tenc tant interioritzat aquest
concepte i una imatge mental tant clara, que se’m fa impossible tornar
endarrere i oblidar-me per uns moments de tot el que he aprés.
La prova està en les
activitats que anteriorment he contestat. Segurament si hagués contestat
aquestes preguntes fa tres anys, no s’assemblarien de res. I això significa que
he après.
OBJECTIUS
|
1. Afavorir la reflexió personal
respecte al propi perfil professional.
2. Autoavaluar concepcions i actituds
per reafirmar interessos i motivacions professionals, tot identificant les
competències adquirides i les que necessiten d’una millora.
|
CONTINGUTS
|
1. El paper del professorat
2. La reflexió sobre la pràctica i la
millora professional.
|
AGRUPAMENT
|
Individual
|
LLIURAMENT
|
23 de febrer
|
VALORACIÓ DE LES MEVES COMPETÈNCIES
En la
professió docent és molt important la creació d’hàbits de treball sobre un
mateix, hàbits que s’inicien amb l’autobservació i descoberta d’un mateix.
Et pot
ajudar revisar el document electrònic de P. PERRENOUD (2007). Diez nuevas competencias para ensenyar. Barcelona:
Graó
Amb
això aconseguiràs un primer diagnòstic dels punts forts i febles del teu
treball com a mestra/e i dels aprenentatges que cal que realitzis durant el
Pràcticum.
Després
de prendre’t algun temps per reflexionar, escriu
dos comportaments, actitud o idees que valores positivament i dos que valores
negativament de la teva manera de fer en relació a:
- Organitzar situacions d’aprenentatge
§
ACTITUDS FAVORABLES:
M’agrada tenir les activitats organitzades i ben pensades per tal de sentir-me
més segura a l’hora de fer-les. Crec que l’organització de les situacions
d’aprenentatge és un punt molt important per a aquesta professió. Es tracta de
saber trobar els múltiples aprenentatges que possibiliten les activitats o
moments del dia.
§
ACTITUDS A MILLORAR:
He de tenir en compte que cada grup necessita situacions d’aprenentatge
diferents i que no totes les programacions serveixen per a tots. El temps, els
infants, les condicions... són factors que s’han de tenir presents en tot
moment.
- Gestionar la progressió dels aprenentatges
§
ACTITUDS FAVORABLES: No
tots els infants progressen al mateix ritme, mentre el que per a uns serà
fàcil, per els altres serà difícil. Per tant, crec que sabré observar els
progressos de cadascun dels infants, mirant les seves possibilitats i
esforços.
§
ACTITUDS A MILLORAR: No
veure només el progrés en aquells infants que avancen molt ràpid o que són els
millors en alguns aspectes, sinó que he d’alabar cada progrés de cada infant,
per petit que pugui semblar.
- Elaborar dispositius de diferenciació
§
ACTITUDS FAVORABLES: Crec
que tinc la capacitat de veure que cada infant és diferent i així veure la
heterogeneïtat del grup-classe.
§
ACTITUDS A MILLORAR:
He d’intentar no sobreprotegir a aquells infants que els costa més, però alhora
donar-lis el meu suport i ajuda quan ho necessitin.
- Implicar als alumnes en els seus aprenentatges
§
ACTITUDS FAVORABLES:
Crec en l’autonomia dels més petits, les seves capacitats i les seves ganes de
fer les coses per si mateixos i aprendrer-les. Motivar-los per tal que siguin
ells els protagonistes dels seus aprenentatges.
§
ACTITUDS A MILLORAR:
A vegades, sense adonar-me’n responc algunes preguntes per ells o faig algunes
actuacions per ells, i això ho he de corregir i donar temps a que siguin ells
mateixos els que ho facin, per tal d’aprendre.
- Treballar en equip
§
ACTITUDS FAVORABLES:
M’agrada el treball en equip, el treball consensuat i el treball de tots i per
tots. Crec que com a mestres hem de saber treballar en equip constantment.
Aquest aspecte l’hem treballat molt al llarg de la carrera i ens serà molt
útil.
§
ACTITUDS A MILLORAR:
He d’acceptar més les crítiques negatives cap al meu treball o les meves
maneres de fer, ja que no sempre són les correctes.
- Participar en la gestió de l’escola
§
ACTITUDS FAVORABLES:
Tenc idees, ganes i il·lusió de participar amb l’escola i crec que també molts
aspectes a aportar.
§
ACTITUDS A MILLORAR:
He de superar la meva timidesa i vergonya a parlar en públic i alhora ser més
oberta i expressar les meves sensacions.
- Informar i implicar als pares
§
ACTITUDS FAVORABLES:
Som partidària del treball amb les famílies, ja que tant aquestes com l’escola
formem part de l’educació dels infants. Per tant és essencial la comunicació i
el treball comú entre aquests dos agents.
§
ACTITUDS A MILLORAR: Com
a practicants, no tractem gaire el treball amb les famílies, ja que la tutora
és per ells la que els ha d’informar i és el seu referent.
- Emprar les tecnologies de la informació
§
ACTITUDS FAVORABLES:
Domino les tecnologies bàsiques de la informació, sense ser-ne cap experta.
§
ACTITUDS A MILLORAR:
Conèixer altres tipus de programes que
em poden ser útils com a mestra.
- Afrontar els dilemes i els problemes ètics de la professió
§
ACTITUDS FAVORABLES: Mostrar
als infants a resoldre els problemes a partir del diàleg i el respecte per tal
d’assolir uns bons hàbits cívics. La reflexió, el concens, el respecte...
formen part de l’aprenentatge.
§
ACTITUDS A MILLORAR:
Davant d’un conflicte, tenir en compte totes les parts i no només l’afectada.
- Organitzar la pròpia formació continua
§
ACTITUDS FAVORABLES:
Crec en la formació contínua per tal de millorar dia a dia en la pràctica
educativa.
§
ACTITUDS A MILLORAR:
No m’he de tancar a veure noves perspectives i posar ganes a l’hora de
formar-me.
OBJECTIUS
|
1. Afavorir la reflexió personal
respecte al propi perfil professional.
2. Autoavaluar concepcions i actituds
per reafirmar interessos i motivacions professionals, tot identificant les
competències adquirides i les que necessiten d’una millora.
|
CONTINGUTS
|
1. El paper del professorat
2. La reflexió sobre la pràctica i la
millora professional.
|
AGRUPAMENT
|
Individual
|
LLIURAMENT
|
23 de febrer
|
En
aquesta activitat us demanam que penseu una bateria de preguntes per fer-vos
una entrevista imaginaria a vosaltres mateixos, per tal de descobrir quines són
les ports, dubtes, inquietuds... que teniu a l’inici del Pràcticum:
a)
Anota 10 preguntes per fer-te una
entrevista a tu mateix
- L’equip del
centre, com rebrà la meva arribada?
- M’entendré amb la tutora ( les seves idees, maneres d’actuar, estil
docent...) ?
- Com actuaran els infants davant la meva presència?
- Els infants, acceptaran
que formi part del seu grup?
- Em comportaré tal i com sóc o moderaré alguns aspectes?
- M’integraré
ràpidament en la rutina de l’aula?
- Sabré actuar en
tot moment i davant de situacions inesperades?
- Com m’aproparé a les famílies per donar-los
seguretat i confiança?
- Sabré
relacionar tot el que hem vist
teòricament al llarg del Grau amb la pràctica?
- Davant de les reunions de claustre,
actuaré lliurement expressant idees i sent-ne partícep?
b)
Respon per escrit almenys les 3
preguntes que et semblin més complexes.
M’entendré amb la tutora ( les seves idees, maneres
d’actuar, estil docent...) ?
Tot i que fa poc que compartesc espai i temps amb la
meva tutora, el que he pogut observar m’agrada. Crec que ens entendrem i que
m’adaptaré a les seves propostes. És una persona amb experiència, que té molt
clares quines coses són les que beneficien als infants i sobretot el PERQUÈ de
cada actuació, moment o activitat. La seva manera d’actuar també va molt
d’acord amb jo, és una mica pallassa, sap establir moments de joc i de tranquil·litat,
sap captar l’atenció dels infants, sap posar límits i normes... per tant, crec
que aprendré molt d’ella.
Com actuaran els infants davant la meva presència?
Cada infant és un món n’hi ha de més tranquils, de més
moguts, de més propers, de més distants, de més tímids, de més espavilats, de
més observadors, de més... I pel que he pogut observar hi ha infants que han
acceptat bé la meva arribada i d’altres que desconfien una mica de mi. Abans
del primer dia, la meva tutora ja els havia explicat que hi aniria i que
formaria part d’ells fins el mes de Juny. Això feu que ja m’esperessin i no
arribés tant de sobte. Al llarg dels primers dies, sobretot m’observaven molt;
miraven el que feia, com ho feia... és a dir, s’habituaven a la meva presència.
A poc a poc i amb el dia a dia em veuran com una mestra més, primer cal
establir un bon vincle de confiança, seguretat i afecte.
Em comportaré tal i com sóc o moderaré alguns aspectes?
Evidentment, tothom és comporta de manera diferent quan
està amb altres persones, sense voler dir que s’estigui actuant. Jo, a poc a
poc, i mentre no agafi prou confiança em limito a fer el que la meva tutora em
diu. Però sempre sense deixar de banda el meu caràcter, les meves idees i les
meves inquietuds. El que tenc molt clar és que en tot moment he d’actuar com
som jo, per no donar una imatge falsa. I crec que ho estic fent, tot i que
potser em reservo més la part pallassa o la part afectiva, aquelles actuacions
que em costen més d’expressar en contextos nous per a mi.
c)
Què pots fer per resoldre la resta de
preguntes?
Amb el dia a dia la resta de preguntes s’aniran
contestant soles. Però el que si que tenc molt clar és que: he de d’obrir-me
als infants, la mestra i les famílies, per tal de poder ser jo mateixa i
veure’m com som o seré com a mestra i sobretot APRENDRE.
A més a més, estaria bé a final d’aquest practicum
contestar totes aquestes preguntes ja que segurament la resposta canviaria molt
del principi al final d’aquesta etapa. Així, també seria una bona manera de
reflexionar i fer una visió general de tot el període.
OBJECTIUS
|
1. Identificar
expectatives vers el centre de practiques
2. Establir
els aspectes que ens semblen importants a una escola infantil
|
CONTINGUTS
|
1.
La dimensió institucional de la innovació: l’escola que aprèn.
2.
La reflexió sobre la pràctica i la millora professional.
|
AGRUPAMENT
|
Individual
|
LLIURAMENT
|
23 de febrer
|
COM M’IMAGIN L’ESCOLA INFANTIL ON
VAIG A FER PRÀCTIQUES?
A NIVELL INDIVIDUAL
- Dibuixa com
t’imagines el centre de practiques al que aniràs en breu:
La veritat, es que el
centre on aniré és el mateix centre on vaig anar de petita i ja l’ubic i
record alguns espais. Però abans d’escollir el centre de pràctiques, un dia
vaig anar amb una companya que té la seva filla allà i vaig acompanyar a les
dues a classe. Així també vaig aprofitar per veure el centre i els espais.
Per tant, no puc fer un dibuix de com m’imagino el centre de pràctiques, ja
que ja sé com és.
Aquest és el plànol de la
meva escola:
|
- Quines coses,
penses, el diferencien d’una escola 3-6?
-
Canvia
el clima, al ser un centre petit i
amb poques aules, fa que s’hi respiri un ambient molt familiar. Per tant la relació mestres-infants-famílies és
càlida i acollidora. Aquest pot ser el principal la principal diferència.
-
Canvien
els espais de l’aula. Hi ha espais
que es lleven per deixar lloc a altres; per exemple es lleva l’espai de canvi
de bolquers per deixar lloc a una pissara o a un racó d’informàtica. Aquest és
només un exemple, però el que és natural és que l’espai s’adapti a les
necessitats i possibilitats dels infants i de l’edat corresponent. Així com
també canvien les dimensions del centre
en general.
-
També
canvien les activitats que s’hi
realitzen ja que aquestes s’adapten als infants i a les seves edats i
característiques.
Per tant, no és el mateix un centre de primer
cicle d’Educació Infantil que un de segon cicle; si els infants canvien i evolucionen, els centres també.
- Com ha estat
l’acollida? Què t’ha sorprès? Quines coses encara no has vist?
La meva acollida ha estat molt
positiva, i la divideixo amb dos moments;
Per una banda, el dia en que em vaig anar a presentar a la
directora i a la meva tutora: la veritat és que totes em van rebre molt bé i la meva
tutora també. Ella em va explicar una mica el que feien, la classe, els
infants, la resta del centre... va ser molta informació de cop, però la primera
impressió fou bona. A més a més, el
primer dia, ja em va convidar a anar a celebrar el Carnaval amb ells i això em
va demostrar que estava oberta i que tenia ganes de que formés part de
l’escola; evidentment i amb moltes ganes vaig acceptar l’ invitació!
Els primers dies: Els primers dies també
van ser positius, tant per les famílies com per els infants. A mesura que les
famílies anaven arribant, la meva tutora em presentava de manera infromal i jo
els saludava amablement. Amb els fillets també va anar bé, tot i que a alguns
els costés veure’m allà els primers dies.
Així doncs, en general puc dir que vaig tenir una molt bona
acollida al centre i això feu que em sentís més segura i que comencés amb bon
peu.
- Encara em falta veure com fan
l’experimentació, conten un conte i com fan les construccions.
CONTRAST A NIVELL
INDIVIDUAL
Després de la teva primera setmana de practiques, què canviaries
del teu dibuix? Per què?
No canviaria
res, perquè ( com ja he dit ) ja havia vist el centre abans.
OBJECTIUS
|
1. Identificar expectatives vers el
centre de practiques
2. Afavorir la reflexió i la integració
dels diferents continguts estudiats fins el moment per resoldre les
activitats i situacions que es plantegin a les pràctiques.
3. Afavorir la reflexió personal
respecte a la pròpia construcció de coneixement i promoure processos de
pressa de decisions i creixement personal.
4. Autoavaluar concepcions i actituds
per reafirmar interessos i motivacions professionals, tot identificant les
competències adquirides i les que necessiten d’una millora.
|
CONTINGUTS
|
1.
La dimensió institucional de la innovació: l’escola que aprèn.
2.
La reflexió sobre la pràctica i la millora professional.
|
AGRUPAMENT
|
Individual
|
LLIURAMENT
|
23 de febrer
|
CONTRACTE D’APRENENTATGE DE PRÀCTIQUES
A NIVELL INDIVIDUAL
A l’activitat anterior vares
identificar què has d’aprendre a les practiques. Per tal d’intentar dur-ho a la
pràctica, emplena el següent contracte.
Jo Esther Mercadal Cantallops en el dia d’avui,
després de realitzar les activitats d’anàlisis de les competencies personals i
de l’escola on inicio les practiques detecto que:
Necessito millorar en alguns
aspectes relacionats amb les competencies seguent: seguretat amb mi mateixa, tenir més iniciativa a
l’hora de fer les coses i no tenir por a l’error, deixar-me anar per mostrar-me
tal i com soc,...
( Tot i això, crec que és molt prest per a poder
dir amb quins aspectes he de millorar, ja que no portem gaire temps en
pràctiques. )
Em proposo els objectius:
-
Obrir-me cap als infants i cap
a la tutora.
-
Sentir-me més segura
de mi mateixa i de la meva manera de fer les coses.
-
Atendre les necessitats dels
alumnes, identificar-les i actuar consequentment.
-
Millorar la
comunicació amb la resta de mestres de l’escola; tot participant als claustres i a
altres reunions.
Per aconsegui-ho faré, demanaré... ajuda sempre que calgui per
tal de no quedar-me mai amb dubtes i aprendre de tot el que faig.
